EDITORIAL (Número 6) Revista @Alerta_Asbovoca Abril 2014
Joan Roma Salvó
President ASBOVOCA
Temps de canvis
Concordia
res parvaæ crescut
Discordia
màxima dilabuntur
Sal·lustià
(S. I ac.)
El passat 23 de febrer es celebrà a Agramunt
el XXI congrés de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya, on es varen
tractar tres temes que considerem primordials per als bombers voluntaris del
nostre país: Model, Assegurança i
Formació. En aquest número d’ALERTA hi
trobareu àmplia informació del mateix.
Han passat més de 30 anys de la definició i
organització dels serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de
Catalunya i, per tant, també del cos de bombers voluntaris tal i com el coneixem
avui. Ha transcorregut, per tant, una generació i possiblement l’esperit i la
motivació dels bombers voluntaris d’ara ha canviat respecte dels de fa trenta
anys. Les tecnologies han millorat alguns aspectes de la prevenció i extinció,
les xarxes de comunicacions han ajudat a respondre més ràpidament a
l’emergència, .... També les necessitats del país han evolucionat i per això cal fer una pausa per reflexionar sobre el
model i, si cal, repensar-lo per millorar-ne l’eficàcia i el servei a la
societat.
La capacitat actual dels bombers voluntaris
per donar resposta a les emergències està al límit del col·lapse. Als efectes
de l’envelliment natural dels propis bombers, cal afegir-hi l’estat del mercat
laboral i la sempre difícil conciliació de vida laboral amb familiar i “bomberil” és cada vegada més complicada.
Aquest problema es comú a molts països on el
pes del voluntariat a les emergències és important. Sense anar més lluny, a
França fa temps que s’hi troben i per a posar-hi solució, el passat mes
d’Octubre el Ministre de l’Interior, les associacions municipalistes i la
Federació Nacional dels Sapeurs-Pompiers van
signar un document de compromís amb el
voluntariat, anomenat “Pla d’acció
per als bombers voluntaris”, on s’especifiquen 25 mesures –en els àmbits
d’assegurança, juvenils, conciliació, protecció jurídica i econòmica, etc...- per
a la potenciació del col·lectiu.
La nostra associació ja al Congrés del 2003,
celebrat a Badalona, va reclamar el desenvolupament d’un “Pla Director del cos
de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya” en la línia del “Llibre
blanc – Pla director del Cos de Bombers” que es va elaborar aquell any per a
l’estructura de bombers professionals. De llavors ençà no hem parat d’insistir
als governants en la necessitat de fer alguna cosa per evitar la situació
actual.
Així doncs, en els darrers deu anys què s’ha fet al nostre país per a millorar
la capacitat de resposta dels bombers voluntaris? Quantes promocions s’han fet?
Quants nous bombers voluntaris s’han nomenat? Quina formació s’ha fet per a
comanaments? (Els darrers i únics cursos per a caporal daten de finals dels 90)
S’ha quantificat el nombre de bombers voluntaris realment operatius? Què s’ha
fet per a garantir la protecció jurídica i sanitària dels bombers voluntaris?
Què s’ha fet per a dotar d’eines als parcs de bombers voluntaris per tal de
millorar i garantir el servei que donem a les persones i al territori?
El passat 23 de febrer a l’assemblea de la
nostra associació vàrem acordar engegar un procés de renovació de l’entitat amb
l’objectiu d’incorporar nous associats per fer-la més gran i poder treballar
els temes de fons, oferint diàleg i treball conjunt amb l’administració per al
futur del model de bombers del nostre país. En aquests moments ja són quasi 900 socis i sòcies les que han
dipositat la seva confiança en la nostra associació amb aquest objectiu i una
quinzena de persones ja s’han constituït com a equip de treball.
Podem
tenir la millor estructura, els millors tècnics, els vehicles més moderns, els
edificis més adients, les comunicacions més avançades, les darreres novetats en
equipament, ... però si no hi ha gent,... Qui ho farà funcionar? Aquest és el principal problema, la MOTIVACIÓ.
Cal un acord de país i ens hi hem de posar
avui mateix !